Consonant dorsal
Punts d'articulació |
Patró de la llengua |
---|
Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors). Inclouen les consonants palatals, velars i, en alguns casos, alvèolo-palatals i uvulars. Contrasten amb les consonants coronals, articulades amb la part frontal flexible de la llengua, i les consonants laríngeals, articulades a la faringe.[1]
Funció
[modifica]El dors de la llengua pot contactar amb una àmplia regió del paladar, des del paladar dur (consonants palatals), el vel flexible darrere d'aquest (consonants velars), fins a l'úvula a la part posterior de la cavitat bucal (consonants uvulars). Aquestes distincions no són clares, i de vegades s'observaran graduacions més fines com ara pre-palatal, pre-velar i post-velar .
Com que la punta de la llengua es pot enrotllar cap enrere per contactar també amb el paladar dur per a les consonants retroflexes (subapical-palatals), les consonants produïdes pel contacte entre el dors i el paladar de vegades s'anomenen dorso-palatals.
Exemples
[modifica]Símbol AFI | Nom de la consonant | Llengua | Exemple | AFI |
---|---|---|---|---|
⟨ɲ⟩ | Nasal palatal sonora | albanès | një | [ɲə] |
⟨ʝ⟩ | Fricativa palatal sonora | grec modern | για | [ʝa] |
⟨ç⟩ | Fricativa palatal sorda | alemany | Reich | [ʁaɪ̯ç] |
⟨j⟩ | Aproximant mediopalatal sonora | anglès | yellow | /ˈjɛloʊ/ |
⟨ŋ⟩ | Nasal velar sonora | sing | /ˈsɪŋ/ | |
⟨ɡ⟩ | Oclusiva velar sonora | garden | /ˈgɑrdən/ | |
⟨k⟩ | Oclusiva velar sorda | cake | /ˈkeɪk/ | |
⟨ɣ⟩ | Fricativa velar sonora | grec modern | góma (γόμα) | /ˈɣoma/ |
⟨x⟩ | Fricativa velar sorda | malai | akhir | /a:ˈxir/ |
⟨ʍ⟩ | Aproximant labiovelar sorda | anglès | whine | /ˈʍaɪn/ |
⟨w⟩ | Aproximant labiovelar sonora | anglès | water | /ˈwɔːtər/ |
⟨q⟩ | Oclusiva uvular sorda | àrab | Qur'an (قرآن) | /qurʔaːn/ |
⟨ɢ⟩ | Oclusiva uvular sonora | persa | Qom | /ɢom/ |
⟨ʁ⟩ | Fricativa uvular sonora | francès | Paris | /paʁi/ |
⟨χ⟩ | Fricativa uvular sorda | alemany | Bach | [baχ] |
Referències
[modifica]- ↑ Ladefoged, Peter. The sounds of the world's languages. Oxford, OX, UK: Blackwell Publishers, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4.